s'ha acabat.....

Ja s'acaba el segon semestre i amb ell totes les assignatures i entre elles... el Practicum I.

Faré la última entrada per despedir-me d'aquest blog i dir que ha estat una assignatura molt entretinguda i dinàmica, que a partir de diferents continguts i reflexions hem hagut de realizar activitats que ens han motivat a participar i a veure des d'una altra perspectiva l'assignatura i les funcions que té un pedagog.

Amb el treball individual de l'itinerari curricular, tindrem la oportunitat d'explicar l'itinerari que tindrem en un futur...

Bé, m'agradaria agraïr als dos professors (Max i Amàlia) el seu esforç i suport que ens han donat al llarg del curs ja que si no hagués estat per ells el pràcticum no s'hauria realitzat d'aquesta manera, i per tant, ja no hauria estat igual.

Crec que d'una manera directa i indirectament hem apres diferents tècniques i continguts que a la llarga ens permetràn aplicar-los al llarg de la nostra carrera i que segurament hi pensarem.

Penso que les taules rodones, les exposicions i les dinamiques de les diferents lectures han estat molt adients i m'han servit, una vegada més, per aplicar la teoria a la pràctica i a l'inrevés.

He de dir que no he pogut participar gaire en aquest blog, però he fet tot el possible per anar-lo actualitzant i escriure alguna reflexió... per això voldria dir-vos que....

ESPERO QUE US HAGI AGRADAT!!!!

P.D. He vist que el dia de l'avaluació del blog ja ha acabat, però sincerament, no he tingut temps de tancar-lo abans. Encara que no entri dins del termini de l'avaluació crec que era molt recomanable i adient fer una última entrada per fer una despedida i tacar-lo com cal.

MOLTS PETUNETS A TOTS!!!! i una abrasada gegan!!!!!!

Sandra Guijarro Vargas

Practicum I

Curs 2008-2009

Comentari del video...

El començament d'aquest curtmetratge ens vol representar la rutina del cada dia haver d'aixecar-se per anar a treballar..., la solitud i la incomunicació. A més a més, aquesta rutina es veu representada a través d'un noi el qual treballa davant d'un ordinador, viu en una ciutat i està dintre d'un ambient el qual està condicionat a viure tenir cap motivació...


El fet de viatjar sol o viure en una gran ciutat ha fet que em preguntés quin punt podem arribar a viure tantes persones juntes i sense parlar amb ningú. El fet d'anar amb metro i no dir res fa que ens estanquem en un mateix, en una lectura interessant o alguna música que ens agrada. Però som persones i tenim la necessitat de comunicar-nos! perquè al metro o en algun lloc public no parlem amb ningu? tenim moltíssimes oportunitats de coneixer gent i punts de vista diferents...!

Bueno... deixant de banda la meva opinió i centrant-me en el video la primera impressió que tenim i les primeres imatges que observem són les d'un noi, la qual amb la seva cara se'l veu trist o que expressa poc els seus sentiments, tímid i sol. Quan va a la seva feina no es comunica amb ningú, a més a més, quan té la oportunitat de parlar o conèixer a alguna noia té una actitud passiva que no li permet crear cap vincle de comunicació o amistat. Com he dit abans se'l veu un noi trist i que no acaba d'experessar els seus sentiments.

Tot canvia cuan veu una noia per la finestra que també està treballant; s'observen, es coneixen, es comuniquen i juguen a distància mitjançant papers. Aquest fet fa que el noi es desperti amb més ganes d'anar a treballar i amb més motivació per a fer les coses. Se li veu un canvi en l'expressió de la cara i fins hi tot en la manera de caminar i veure el món.
Aquest fet m'ha fet arribar a la conclusió que ens hem de plantejar uns objectius, cada dia hem de tenir una raó per la qual ens aixequem, després viurem amb una mica més d'il·lusió i intriga per a realitzar l'objectiu que ens hem marcat.

És molt maco veure com dues persones que no es coneixen de res, creïn un vincle afectiu a través d'uns paperets, sense dialogar directament. Es veuen molts moments bonics i agradables entre aquesta relació i a més a més també es pot veure els efectes que pot tenir un factor extern (que ens interessa) en una persona i en la seva feina.


És important destacar d'aquest video l'ultima actitud del noi. Quan té la oportunitat de quedar amb la noia que durant dies ha estat parlant a distància "es talla" i no pot ensenyar-li el paper que diu que vol quedar. Quan l'ensenya la noia no hi és i després és quan s'arrepenteix de no haver-ho fet abans. Després d'un o dos dies de no tenir cap relació (a distància) amb la noia, es tornen a veure, i el primer que fa és ensenyar-li el paper per quedar.

He arribat a la conclusió que fins que no t'adones que perds quelcom, no t'adones del valor que té i no dones cap pas per aconseguir-ho.

Reflexió sobre les meves expectatives...

Com he comentat altres cops a classe, després d'acabar la carrera de pedagogia m'agradaria especialitzar-me en l'àmbit del lleure, educació sociocultural o educació sense fronteres...

He estat informant-me sobre què he de fer i què és ben bé el què m'agrada i m'interessa.
En relació a l'educació sense fronteres o sociocultural... he trobat molta cosa, per això encara no he acabat de concretar quin àmbit és el que més m'agrada ja que hi ha tanta informació que no he tingut temps de parar-m'ho a mirar. En canvi, en relació a l'àmbit del lleure ja fa un temps que començo a trepitjar aquest terreny, i per tant, he tingut molta més facilitat d'accedir a la informació i començar a especialitzar-me.

Anteriorment ja he comentat que he treballat en diferents casals i gràcies a aquestes petites feines, durant aquesta setmana santa, tinc la oportunitat de treure'm el títol oficial de monitor de lleure.

Tot i que només fa dos dies que he començat ja he pogut parlar amb diferents especialistes relacionats amb aquest àmbit. A més a més, he pogut comprovar que això és una de les coses que m'agrada! (a part de tenir aquest títol, que m'obra moltíssimes portes alhora de trobar alguna feina relacionada amb això, també podré convalidar alguns crèdits de lliure elecció)

El primer dia vam fer activitats dinàmiques per conèixer-nos entre el grup, després també en vam fer de teòriques relacionades amb el temps lliure i l'entorn sociocultural, el marc educatiu en el lleure i educació per a la salut. Van ser classes d'introducció, intenses però interessants. Vaig sortir contenta d'haver-m'hi apuntat ja que ens dónen consells molt útils per aplicar a la pràctica educativa i a la carrera de pedagogia. (fem activitats molt relacionades: d'observació de grups, resolució de conflictes individuals, de grup o entre l'entorn...)

Avui ha sigut el segon dia. Durant aquest matí he fet psicologia educativa, hem tractat les diferents etàpes de la vida i els factors psicològics. Les classes consistien en activitats dinàmiques que feien que les classes no es féssin llargues i pesades, després també hem treballat sobre el procés de socialització. Ara a la tarda començarem a treballar sobre els grups d'infants, és a dir, treballarem sobre el què s'ha de tenir en compte alhora de dirigir un grup d'infants: conceptes de grup, rols, normes, valors i lideratge...

Crec que aquest curs m'ajudarà encara més a introduïr-me en aquest món. Espero treure'n un bon profit i poder aplicar els meus coneixements a les 150 hores de pràctiques que hauré de fer i la memòria que hauré d'entregar i com he dit abans, a la carrera de Pedagogia.

Un consell que m'agradaria destacar i que en l'ultima taula rodona també van comentar és que aprofitem totes les petites cosetes, feinetes i col·laboracions que podem fer ja que en el meu cas, gràcies a les col·laboracions i feines que he fet, l'ajuntament m'ha obert moltíssimes portes i m'ha ajudat alhora de realitzar aquest curs i donar-me fiena. (Fa dues setmanes vaig fer un altre curset d'un dia, que crec que també em convalidaràn crèdits relacionat amb prevenció i esport.) Res, només era dir-vos això ja que crec que un cop hem entrat en aquest món "ja no en podem sortir" (en el bon sentit eh?) Vull dir que si no t'oferten una cosa és una altra i el millor que pots fer (si t'interessa) és aprofitar-ho

Comentari de la taula rodona

Aquest divendres passat (dia 27 de març) vam tenir la oportunitat d'escoltar l'itinerari que han seguit diferents pedagogs que ja treballen en el món professional.
En comparació amb la primera taula rodona, aquesta última em va semblar molt més interessant. No sé si és perquè els temes que van tractar en la primera taula no eren gaire del meu interès però el que si que sé és que el que em va cridar més l'atenció va ser la professió del noi de la semarreta vermella (crec que es diu Xavier), que treballava en una ONG.
Després d'escoltar els diferents discursos vaig poder comprovar que el que m'agradaria és treballar en alguna cosa relacionada amb ajuts socials, educació sense fronteres, o altres branques semblants.
Penso que la taula rodona del dia 27 de març em va ajudar molt alhora de definir millor les meves expectatives professionals i veure més clarament el que m'agrada i no m'agrada d'aquesta. (no m'agradaria tenir una feina relacionada amb el món empreserial...)
Vaig sortir contenta d'aquesta taula rodona ja que els participants ens van donar uns consells molt correctes i que considero importants, a més a més, ens van fer unes explicacions molt clares alhora d'entendre les seves feines com a pedagogs.

La meva experiència com a monitora i el meu punt de vista sobre el món laboral

Durant l'estiu passat vaig tenir la oportunitat de començar a treballar amb diferents casals d'estiu i introduir-me una mica en el món de l'educació.
Com a primera experiència puc dir que vaig tenir moltíssims moments inolvidables i que m'han marcat molt alhora d'actuar davant d'algunes situacions (que els nens són una font de sorpreses que mai pots esperar per on et sortiran). Per altra banda però, també puc dir que a causa de l'experiència passada de les altres monitores, en comptes d'ajudar-me i mirar de donar-me suport o consells van fer tot el contrari, em van encarregar el grup dels nens de cinquè i sisè i el més problemàtic de tots, a més a més van fer la vista llarga cuan em trobava davant d'algun problema, per tant, també puc dir que només en començar a treballar en l'àmbit que a mi m'agrada he tingut molt mala experiència quant a la relació amb les altres monitores i amb el meu grup classe.
Ara us explicaré alguns dels casos que em vaig anar trobant al llarg de tot l'estiu. Són casos i situacions que i juntament amb una altra noia que tampoc no havia treballat mai amb nens, vam haver de fer miracles perque el grup-classe traballés i alhora s'ho passés bé.

AMBIENT A CLASSE
Classe de 35-40 persones en una de 20

CAS 1.
A una nena li fan bullying però...

CAS 2
Nen hiperactiu...

CAS 3
Nen amb problemes familiars i escolars...

CAS 4
Nen problemàtic pero en l'ambit familiar...


Després d'explicar els diferents casos, podrem veure que no és just que una persona sense experiència hagi de ser la responsable d'un grup classe així.


LA MEVA EXPERIÈNCIA COM A CANGUR

Des dels catorze anys que he treballat de cangur amb una nena ella en tenia 4 anys cuan la vaig comenaçar a cuidar i fins als sis que l'he continuat cuidant. Amb aquesta primera experiència també n'he pogut treure unes conclusions. He passat moltíssims moments agradables amb aquesta nena i com és lògic també de desagradables. Una cosa molt curiosa que m'agradaria destacar i que penso que és molt interessant i molt significatiu en la vida d'aquesta nena és el fet que estigués tot el dia fora de casa i que els seus pares treballessin tot el dia, fins arribar al punt que cuan jo li deia que estaven a punt de venir-la a buscar em deia plorant i cridant: MAI NO VENEN! El cas és que aquesta nena passava tot el dia a l'escola i fent activitats extraescolars i jo, era l'encarregada d'anar-la a buscar a un lloc, portar-la a un altre, donar-li el berenar, jugar a les tardes amb ella, donar-li el sopar i esperar que els seus pares arribéssin.....


(HE D'EXPLICAR TOTS ELS CASOS... ara no tinc temps.... ja us ho explicare tot concretament...)

Presentació

Ei hola!
Jo em dic Sandra Guijarro i tinc 18 anys. Actualment visc a Sant Hipòlit de Voltregà però entre setmana estic en un pis a Barcelona.
Estic contenta d'estar a la UB ja que a part d'estar "al meu rollo" per Barcelona, he tingut la oportunitat de conèixer a moltíssima gent diferent, a més a més, sóc una persona que m'encanta viatjar i veure coses noves constantment i això m'ha permès veure això és el que m'agrada! El fet d'obrir la porta i sortir el carrer et permet que cada dia sigui diferent, que tot i que a vegades tot es pot convertir en una rutina sempre pots aprofitar el que estas vivint i apendre de totes les experiències (bones o dolentes) que et poden estar passant en cada moment. Dic això perquè vull deixar clar que el meu futur no el veig en un lloc estable sinó què el que m'agradaria és tenir una feina que m'obligui a relacionar-me amb la realitat del món exterior. Espero que aquesta assignatura m'ensenyi els diferents camins que podria agafar per encarar la carrera de pedagogia al meu futur professional, ja sigui amb optatives o explicacions d'un professor, m'agradaria conèixer ven bé què podria fer en un futur.