La meva experiència com a monitora i el meu punt de vista sobre el món laboral

Durant l'estiu passat vaig tenir la oportunitat de començar a treballar amb diferents casals d'estiu i introduir-me una mica en el món de l'educació.
Com a primera experiència puc dir que vaig tenir moltíssims moments inolvidables i que m'han marcat molt alhora d'actuar davant d'algunes situacions (que els nens són una font de sorpreses que mai pots esperar per on et sortiran). Per altra banda però, també puc dir que a causa de l'experiència passada de les altres monitores, en comptes d'ajudar-me i mirar de donar-me suport o consells van fer tot el contrari, em van encarregar el grup dels nens de cinquè i sisè i el més problemàtic de tots, a més a més van fer la vista llarga cuan em trobava davant d'algun problema, per tant, també puc dir que només en començar a treballar en l'àmbit que a mi m'agrada he tingut molt mala experiència quant a la relació amb les altres monitores i amb el meu grup classe.
Ara us explicaré alguns dels casos que em vaig anar trobant al llarg de tot l'estiu. Són casos i situacions que i juntament amb una altra noia que tampoc no havia treballat mai amb nens, vam haver de fer miracles perque el grup-classe traballés i alhora s'ho passés bé.

AMBIENT A CLASSE
Classe de 35-40 persones en una de 20

CAS 1.
A una nena li fan bullying però...

CAS 2
Nen hiperactiu...

CAS 3
Nen amb problemes familiars i escolars...

CAS 4
Nen problemàtic pero en l'ambit familiar...


Després d'explicar els diferents casos, podrem veure que no és just que una persona sense experiència hagi de ser la responsable d'un grup classe així.


LA MEVA EXPERIÈNCIA COM A CANGUR

Des dels catorze anys que he treballat de cangur amb una nena ella en tenia 4 anys cuan la vaig comenaçar a cuidar i fins als sis que l'he continuat cuidant. Amb aquesta primera experiència també n'he pogut treure unes conclusions. He passat moltíssims moments agradables amb aquesta nena i com és lògic també de desagradables. Una cosa molt curiosa que m'agradaria destacar i que penso que és molt interessant i molt significatiu en la vida d'aquesta nena és el fet que estigués tot el dia fora de casa i que els seus pares treballessin tot el dia, fins arribar al punt que cuan jo li deia que estaven a punt de venir-la a buscar em deia plorant i cridant: MAI NO VENEN! El cas és que aquesta nena passava tot el dia a l'escola i fent activitats extraescolars i jo, era l'encarregada d'anar-la a buscar a un lloc, portar-la a un altre, donar-li el berenar, jugar a les tardes amb ella, donar-li el sopar i esperar que els seus pares arribéssin.....


(HE D'EXPLICAR TOTS ELS CASOS... ara no tinc temps.... ja us ho explicare tot concretament...)