Comentari del video...

El començament d'aquest curtmetratge ens vol representar la rutina del cada dia haver d'aixecar-se per anar a treballar..., la solitud i la incomunicació. A més a més, aquesta rutina es veu representada a través d'un noi el qual treballa davant d'un ordinador, viu en una ciutat i està dintre d'un ambient el qual està condicionat a viure tenir cap motivació...


El fet de viatjar sol o viure en una gran ciutat ha fet que em preguntés quin punt podem arribar a viure tantes persones juntes i sense parlar amb ningú. El fet d'anar amb metro i no dir res fa que ens estanquem en un mateix, en una lectura interessant o alguna música que ens agrada. Però som persones i tenim la necessitat de comunicar-nos! perquè al metro o en algun lloc public no parlem amb ningu? tenim moltíssimes oportunitats de coneixer gent i punts de vista diferents...!

Bueno... deixant de banda la meva opinió i centrant-me en el video la primera impressió que tenim i les primeres imatges que observem són les d'un noi, la qual amb la seva cara se'l veu trist o que expressa poc els seus sentiments, tímid i sol. Quan va a la seva feina no es comunica amb ningú, a més a més, quan té la oportunitat de parlar o conèixer a alguna noia té una actitud passiva que no li permet crear cap vincle de comunicació o amistat. Com he dit abans se'l veu un noi trist i que no acaba d'experessar els seus sentiments.

Tot canvia cuan veu una noia per la finestra que també està treballant; s'observen, es coneixen, es comuniquen i juguen a distància mitjançant papers. Aquest fet fa que el noi es desperti amb més ganes d'anar a treballar i amb més motivació per a fer les coses. Se li veu un canvi en l'expressió de la cara i fins hi tot en la manera de caminar i veure el món.
Aquest fet m'ha fet arribar a la conclusió que ens hem de plantejar uns objectius, cada dia hem de tenir una raó per la qual ens aixequem, després viurem amb una mica més d'il·lusió i intriga per a realitzar l'objectiu que ens hem marcat.

És molt maco veure com dues persones que no es coneixen de res, creïn un vincle afectiu a través d'uns paperets, sense dialogar directament. Es veuen molts moments bonics i agradables entre aquesta relació i a més a més també es pot veure els efectes que pot tenir un factor extern (que ens interessa) en una persona i en la seva feina.


És important destacar d'aquest video l'ultima actitud del noi. Quan té la oportunitat de quedar amb la noia que durant dies ha estat parlant a distància "es talla" i no pot ensenyar-li el paper que diu que vol quedar. Quan l'ensenya la noia no hi és i després és quan s'arrepenteix de no haver-ho fet abans. Després d'un o dos dies de no tenir cap relació (a distància) amb la noia, es tornen a veure, i el primer que fa és ensenyar-li el paper per quedar.

He arribat a la conclusió que fins que no t'adones que perds quelcom, no t'adones del valor que té i no dones cap pas per aconseguir-ho.