El començament d'aquest curtmetratge ens vol representar la rutina del cada dia haver d'aixecar-se per anar a treballar..., la solitud i la incomunicació. A més a més, aquesta rutina es veu representada a través d'un noi el qual treballa davant d'un ordinador, viu en una ciutat i està dintre d'un ambient el qual està condicionat a viure tenir cap motivació...
El fet de viatjar sol o viure en una gran ciutat ha fet que em preguntés quin punt podem arribar a viure tantes persones juntes i sense parlar amb ningú. El fet d'anar amb metro i no dir res fa que ens estanquem en un mateix, en una lectura interessant o alguna música que ens agrada. Però som persones i tenim la necessitat de comunicar-nos! perquè al metro o en algun lloc public no parlem amb ningu? tenim moltíssimes oportunitats de coneixer gent i punts de vista diferents...!
Bueno... deixant de banda la meva opinió i centrant-me en el video la primera impressió que tenim i les primeres imatges que observem són les d'un noi, la qual amb la seva cara se'l veu trist o que expressa poc els seus sentiments, tímid i sol. Quan va a la seva feina no es comunica amb ningú, a més a més, quan té la oportunitat de parlar o conèixer a alguna noia té una actitud passiva que no li permet crear cap vincle de comunicació o amistat. Com he dit abans se'l veu un noi trist i que no acaba d'experessar els seus sentiments.
Tot canvia cuan veu una noia per la finestra que també està treballant; s'observen, es coneixen, es comuniquen i juguen a distància mitjançant papers. Aquest fet fa que el noi es desperti amb més ganes d'anar a treballar i amb més motivació per a fer les coses. Se li veu un canvi en l'expressió de la cara i fins hi tot en la manera de caminar i veure el món.
Aquest fet m'ha fet arribar a la conclusió que ens hem de plantejar uns objectius, cada dia hem de tenir una raó per la qual ens aixequem, després viurem amb una mica més d'il·lusió i intriga per a realitzar l'objectiu que ens hem marcat.
És molt maco veure com dues persones que no es coneixen de res, creïn un vincle afectiu a través d'uns paperets, sense dialogar directament. Es veuen molts moments bonics i agradables entre aquesta relació i a més a més també es pot veure els efectes que pot tenir un factor extern (que ens interessa) en una persona i en la seva feina.
És important destacar d'aquest video l'ultima actitud del noi. Quan té la oportunitat de quedar amb la noia que durant dies ha estat parlant a distància "es talla" i no pot ensenyar-li el paper que diu que vol quedar. Quan l'ensenya la noia no hi és i després és quan s'arrepenteix de no haver-ho fet abans. Després d'un o dos dies de no tenir cap relació (a distància) amb la noia, es tornen a veure, i el primer que fa és ensenyar-li el paper per quedar.
He arribat a la conclusió que fins que no t'adones que perds quelcom, no t'adones del valor que té i no dones cap pas per aconseguir-ho.
lunes, 6 de abril de 2009
domingo, 5 de abril de 2009
Reflexió sobre les meves expectatives...
Com he comentat altres cops a classe, després d'acabar la carrera de pedagogia m'agradaria especialitzar-me en l'àmbit del lleure, educació sociocultural o educació sense fronteres...
He estat informant-me sobre què he de fer i què és ben bé el què m'agrada i m'interessa.
En relació a l'educació sense fronteres o sociocultural... he trobat molta cosa, per això encara no he acabat de concretar quin àmbit és el que més m'agrada ja que hi ha tanta informació que no he tingut temps de parar-m'ho a mirar. En canvi, en relació a l'àmbit del lleure ja fa un temps que començo a trepitjar aquest terreny, i per tant, he tingut molta més facilitat d'accedir a la informació i començar a especialitzar-me.
Anteriorment ja he comentat que he treballat en diferents casals i gràcies a aquestes petites feines, durant aquesta setmana santa, tinc la oportunitat de treure'm el títol oficial de monitor de lleure.
Tot i que només fa dos dies que he començat ja he pogut parlar amb diferents especialistes relacionats amb aquest àmbit. A més a més, he pogut comprovar que això és una de les coses que m'agrada! (a part de tenir aquest títol, que m'obra moltíssimes portes alhora de trobar alguna feina relacionada amb això, també podré convalidar alguns crèdits de lliure elecció)
El primer dia vam fer activitats dinàmiques per conèixer-nos entre el grup, després també en vam fer de teòriques relacionades amb el temps lliure i l'entorn sociocultural, el marc educatiu en el lleure i educació per a la salut. Van ser classes d'introducció, intenses però interessants. Vaig sortir contenta d'haver-m'hi apuntat ja que ens dónen consells molt útils per aplicar a la pràctica educativa i a la carrera de pedagogia. (fem activitats molt relacionades: d'observació de grups, resolució de conflictes individuals, de grup o entre l'entorn...)
Avui ha sigut el segon dia. Durant aquest matí he fet psicologia educativa, hem tractat les diferents etàpes de la vida i els factors psicològics. Les classes consistien en activitats dinàmiques que feien que les classes no es féssin llargues i pesades, després també hem treballat sobre el procés de socialització. Ara a la tarda començarem a treballar sobre els grups d'infants, és a dir, treballarem sobre el què s'ha de tenir en compte alhora de dirigir un grup d'infants: conceptes de grup, rols, normes, valors i lideratge...
Crec que aquest curs m'ajudarà encara més a introduïr-me en aquest món. Espero treure'n un bon profit i poder aplicar els meus coneixements a les 150 hores de pràctiques que hauré de fer i la memòria que hauré d'entregar i com he dit abans, a la carrera de Pedagogia.
Un consell que m'agradaria destacar i que en l'ultima taula rodona també van comentar és que aprofitem totes les petites cosetes, feinetes i col·laboracions que podem fer ja que en el meu cas, gràcies a les col·laboracions i feines que he fet, l'ajuntament m'ha obert moltíssimes portes i m'ha ajudat alhora de realitzar aquest curs i donar-me fiena. (Fa dues setmanes vaig fer un altre curset d'un dia, que crec que també em convalidaràn crèdits relacionat amb prevenció i esport.) Res, només era dir-vos això ja que crec que un cop hem entrat en aquest món "ja no en podem sortir" (en el bon sentit eh?) Vull dir que si no t'oferten una cosa és una altra i el millor que pots fer (si t'interessa) és aprofitar-ho
He estat informant-me sobre què he de fer i què és ben bé el què m'agrada i m'interessa.
En relació a l'educació sense fronteres o sociocultural... he trobat molta cosa, per això encara no he acabat de concretar quin àmbit és el que més m'agrada ja que hi ha tanta informació que no he tingut temps de parar-m'ho a mirar. En canvi, en relació a l'àmbit del lleure ja fa un temps que començo a trepitjar aquest terreny, i per tant, he tingut molta més facilitat d'accedir a la informació i començar a especialitzar-me.
Anteriorment ja he comentat que he treballat en diferents casals i gràcies a aquestes petites feines, durant aquesta setmana santa, tinc la oportunitat de treure'm el títol oficial de monitor de lleure.
Tot i que només fa dos dies que he començat ja he pogut parlar amb diferents especialistes relacionats amb aquest àmbit. A més a més, he pogut comprovar que això és una de les coses que m'agrada! (a part de tenir aquest títol, que m'obra moltíssimes portes alhora de trobar alguna feina relacionada amb això, també podré convalidar alguns crèdits de lliure elecció)
El primer dia vam fer activitats dinàmiques per conèixer-nos entre el grup, després també en vam fer de teòriques relacionades amb el temps lliure i l'entorn sociocultural, el marc educatiu en el lleure i educació per a la salut. Van ser classes d'introducció, intenses però interessants. Vaig sortir contenta d'haver-m'hi apuntat ja que ens dónen consells molt útils per aplicar a la pràctica educativa i a la carrera de pedagogia. (fem activitats molt relacionades: d'observació de grups, resolució de conflictes individuals, de grup o entre l'entorn...)
Avui ha sigut el segon dia. Durant aquest matí he fet psicologia educativa, hem tractat les diferents etàpes de la vida i els factors psicològics. Les classes consistien en activitats dinàmiques que feien que les classes no es féssin llargues i pesades, després també hem treballat sobre el procés de socialització. Ara a la tarda començarem a treballar sobre els grups d'infants, és a dir, treballarem sobre el què s'ha de tenir en compte alhora de dirigir un grup d'infants: conceptes de grup, rols, normes, valors i lideratge...
Crec que aquest curs m'ajudarà encara més a introduïr-me en aquest món. Espero treure'n un bon profit i poder aplicar els meus coneixements a les 150 hores de pràctiques que hauré de fer i la memòria que hauré d'entregar i com he dit abans, a la carrera de Pedagogia.
Un consell que m'agradaria destacar i que en l'ultima taula rodona també van comentar és que aprofitem totes les petites cosetes, feinetes i col·laboracions que podem fer ja que en el meu cas, gràcies a les col·laboracions i feines que he fet, l'ajuntament m'ha obert moltíssimes portes i m'ha ajudat alhora de realitzar aquest curs i donar-me fiena. (Fa dues setmanes vaig fer un altre curset d'un dia, que crec que també em convalidaràn crèdits relacionat amb prevenció i esport.) Res, només era dir-vos això ja que crec que un cop hem entrat en aquest món "ja no en podem sortir" (en el bon sentit eh?) Vull dir que si no t'oferten una cosa és una altra i el millor que pots fer (si t'interessa) és aprofitar-ho
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
