Aquest divendres passat (dia 27 de març) vam tenir la oportunitat d'escoltar l'itinerari que han seguit diferents pedagogs que ja treballen en el món professional.
En comparació amb la primera taula rodona, aquesta última em va semblar molt més interessant. No sé si és perquè els temes que van tractar en la primera taula no eren gaire del meu interès però el que si que sé és que el que em va cridar més l'atenció va ser la professió del noi de la semarreta vermella (crec que es diu Xavier), que treballava en una ONG.
Després d'escoltar els diferents discursos vaig poder comprovar que el que m'agradaria és treballar en alguna cosa relacionada amb ajuts socials, educació sense fronteres, o altres branques semblants.
Penso que la taula rodona del dia 27 de març em va ajudar molt alhora de definir millor les meves expectatives professionals i veure més clarament el que m'agrada i no m'agrada d'aquesta. (no m'agradaria tenir una feina relacionada amb el món empreserial...)
Vaig sortir contenta d'aquesta taula rodona ja que els participants ens van donar uns consells molt correctes i que considero importants, a més a més, ens van fer unes explicacions molt clares alhora d'entendre les seves feines com a pedagogs.
sábado, 28 de marzo de 2009
sábado, 14 de marzo de 2009
La meva experiència com a monitora i el meu punt de vista sobre el món laboral
Durant l'estiu passat vaig tenir la oportunitat de començar a treballar amb diferents casals d'estiu i introduir-me una mica en el món de l'educació.
Com a primera experiència puc dir que vaig tenir moltíssims moments inolvidables i que m'han marcat molt alhora d'actuar davant d'algunes situacions (que els nens són una font de sorpreses que mai pots esperar per on et sortiran). Per altra banda però, també puc dir que a causa de l'experiència passada de les altres monitores, en comptes d'ajudar-me i mirar de donar-me suport o consells van fer tot el contrari, em van encarregar el grup dels nens de cinquè i sisè i el més problemàtic de tots, a més a més van fer la vista llarga cuan em trobava davant d'algun problema, per tant, també puc dir que només en començar a treballar en l'àmbit que a mi m'agrada he tingut molt mala experiència quant a la relació amb les altres monitores i amb el meu grup classe.
Ara us explicaré alguns dels casos que em vaig anar trobant al llarg de tot l'estiu. Són casos i situacions que i juntament amb una altra noia que tampoc no havia treballat mai amb nens, vam haver de fer miracles perque el grup-classe traballés i alhora s'ho passés bé.
AMBIENT A CLASSE
Classe de 35-40 persones en una de 20
CAS 1.
A una nena li fan bullying però...
CAS 2
Nen hiperactiu...
CAS 3
Nen amb problemes familiars i escolars...
CAS 4
Nen problemàtic pero en l'ambit familiar...
Després d'explicar els diferents casos, podrem veure que no és just que una persona sense experiència hagi de ser la responsable d'un grup classe així.
LA MEVA EXPERIÈNCIA COM A CANGUR
Des dels catorze anys que he treballat de cangur amb una nena ella en tenia 4 anys cuan la vaig comenaçar a cuidar i fins als sis que l'he continuat cuidant. Amb aquesta primera experiència també n'he pogut treure unes conclusions. He passat moltíssims moments agradables amb aquesta nena i com és lògic també de desagradables. Una cosa molt curiosa que m'agradaria destacar i que penso que és molt interessant i molt significatiu en la vida d'aquesta nena és el fet que estigués tot el dia fora de casa i que els seus pares treballessin tot el dia, fins arribar al punt que cuan jo li deia que estaven a punt de venir-la a buscar em deia plorant i cridant: MAI NO VENEN! El cas és que aquesta nena passava tot el dia a l'escola i fent activitats extraescolars i jo, era l'encarregada d'anar-la a buscar a un lloc, portar-la a un altre, donar-li el berenar, jugar a les tardes amb ella, donar-li el sopar i esperar que els seus pares arribéssin.....
(HE D'EXPLICAR TOTS ELS CASOS... ara no tinc temps.... ja us ho explicare tot concretament...)
Com a primera experiència puc dir que vaig tenir moltíssims moments inolvidables i que m'han marcat molt alhora d'actuar davant d'algunes situacions (que els nens són una font de sorpreses que mai pots esperar per on et sortiran). Per altra banda però, també puc dir que a causa de l'experiència passada de les altres monitores, en comptes d'ajudar-me i mirar de donar-me suport o consells van fer tot el contrari, em van encarregar el grup dels nens de cinquè i sisè i el més problemàtic de tots, a més a més van fer la vista llarga cuan em trobava davant d'algun problema, per tant, també puc dir que només en començar a treballar en l'àmbit que a mi m'agrada he tingut molt mala experiència quant a la relació amb les altres monitores i amb el meu grup classe.
Ara us explicaré alguns dels casos que em vaig anar trobant al llarg de tot l'estiu. Són casos i situacions que i juntament amb una altra noia que tampoc no havia treballat mai amb nens, vam haver de fer miracles perque el grup-classe traballés i alhora s'ho passés bé.
AMBIENT A CLASSE
Classe de 35-40 persones en una de 20
CAS 1.
A una nena li fan bullying però...
CAS 2
Nen hiperactiu...
CAS 3
Nen amb problemes familiars i escolars...
CAS 4
Nen problemàtic pero en l'ambit familiar...
Després d'explicar els diferents casos, podrem veure que no és just que una persona sense experiència hagi de ser la responsable d'un grup classe així.
LA MEVA EXPERIÈNCIA COM A CANGUR
Des dels catorze anys que he treballat de cangur amb una nena ella en tenia 4 anys cuan la vaig comenaçar a cuidar i fins als sis que l'he continuat cuidant. Amb aquesta primera experiència també n'he pogut treure unes conclusions. He passat moltíssims moments agradables amb aquesta nena i com és lògic també de desagradables. Una cosa molt curiosa que m'agradaria destacar i que penso que és molt interessant i molt significatiu en la vida d'aquesta nena és el fet que estigués tot el dia fora de casa i que els seus pares treballessin tot el dia, fins arribar al punt que cuan jo li deia que estaven a punt de venir-la a buscar em deia plorant i cridant: MAI NO VENEN! El cas és que aquesta nena passava tot el dia a l'escola i fent activitats extraescolars i jo, era l'encarregada d'anar-la a buscar a un lloc, portar-la a un altre, donar-li el berenar, jugar a les tardes amb ella, donar-li el sopar i esperar que els seus pares arribéssin.....
(HE D'EXPLICAR TOTS ELS CASOS... ara no tinc temps.... ja us ho explicare tot concretament...)
domingo, 8 de marzo de 2009
Presentació
Ei hola!
Jo em dic Sandra Guijarro i tinc 18 anys. Actualment visc a Sant Hipòlit de Voltregà però entre setmana estic en un pis a Barcelona.
Estic contenta d'estar a la UB ja que a part d'estar "al meu rollo" per Barcelona, he tingut la oportunitat de conèixer a moltíssima gent diferent, a més a més, sóc una persona que m'encanta viatjar i veure coses noves constantment i això m'ha permès veure això és el que m'agrada! El fet d'obrir la porta i sortir el carrer et permet que cada dia sigui diferent, que tot i que a vegades tot es pot convertir en una rutina sempre pots aprofitar el que estas vivint i apendre de totes les experiències (bones o dolentes) que et poden estar passant en cada moment. Dic això perquè vull deixar clar que el meu futur no el veig en un lloc estable sinó què el que m'agradaria és tenir una feina que m'obligui a relacionar-me amb la realitat del món exterior. Espero que aquesta assignatura m'ensenyi els diferents camins que podria agafar per encarar la carrera de pedagogia al meu futur professional, ja sigui amb optatives o explicacions d'un professor, m'agradaria conèixer ven bé què podria fer en un futur.
Jo em dic Sandra Guijarro i tinc 18 anys. Actualment visc a Sant Hipòlit de Voltregà però entre setmana estic en un pis a Barcelona.
Estic contenta d'estar a la UB ja que a part d'estar "al meu rollo" per Barcelona, he tingut la oportunitat de conèixer a moltíssima gent diferent, a més a més, sóc una persona que m'encanta viatjar i veure coses noves constantment i això m'ha permès veure això és el que m'agrada! El fet d'obrir la porta i sortir el carrer et permet que cada dia sigui diferent, que tot i que a vegades tot es pot convertir en una rutina sempre pots aprofitar el que estas vivint i apendre de totes les experiències (bones o dolentes) que et poden estar passant en cada moment. Dic això perquè vull deixar clar que el meu futur no el veig en un lloc estable sinó què el que m'agradaria és tenir una feina que m'obligui a relacionar-me amb la realitat del món exterior. Espero que aquesta assignatura m'ensenyi els diferents camins que podria agafar per encarar la carrera de pedagogia al meu futur professional, ja sigui amb optatives o explicacions d'un professor, m'agradaria conèixer ven bé què podria fer en un futur.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
